Una Escola amb molta història…
Els orígens de l’Escola de Música queden units als de la Societat Filharmònica Alteanense que en 1889 realitza la seua primera actuació pública. Des dels inicis l’entitat ha impartit les ensenyances de solfeig i instrument a aquells educands que després formarien part de la banda de música d’Altea.
No obstant això, és en 1915 quan la banda de música cobra especial importància, es constituïx oficialment amb el nom de Societat Filharmònica Alteanense i s’aproven els primers estatuts de l’entitat, especificant, entre altres punts, la forma d’accés i normes generals de la seua escola d’educands.
Nombrosos professors i directors han passat per l’Escola al llarg de la seua existència, però va ser sota la direcció de D. Francisco Pérez Devesa quan l’escola patix un canvi important, perquè el 1970 l’escola d’educands, en aquell temps denominada “Benjamín Palencia”, adquirix importància en l’educació musical de la província, instaurant així la base de l’ensenyança musical reglada en la nostra població.
Díhuit anys més tard, en 1988, l’escola patix un nou canvi rellevant, ara sota la direcció de Jesús Juan Oriola, l’escola passa a ser un Centre Reconegut de Grau Elemental per la Conselleria d’Educació i dependent del Conservatori Superior Oscar Esplá d’Alacant.
A pesar dels èxits i avanços aconseguits quant a l’educació musical de la nostra localitat, la Filharmònica busca un nou objectiu, que tracta d’obtindre les ensenyances de Grau Mitjà per a Altea. És doncs, en 1997, quan la Filharmònica aconseguix finalment la constitució del Conservatori de Grau Mitjà d’Altea, patrocinat per l’Ajuntament d’Altea, que inicia el seu primer curs acadèmic 1997/98.
Durant diversos cursos acadèmics, el nou Conservatori i la Filharmònica Alteanense continuen convivint junts, compartint tasques i instal·lacions en el mateix edifici del carrer de la Filharmònica, però per motius d’espai, en 2003 se separen, traslladant el Conservatori a l’edifici de l’antic grup escolar.
L’Escola en l’actualitat
En 2005 l’escola de la Filharmònica recobra un nou impuls degut a la gran demanda i és quan, davall el nom d’Escola de Música i Dansa d’Altea (EsMuAltea), i amb una nova concessió de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana com a centre reconegut per a ensenyances elementals, l’escola s’especialitza, a més de l’ensenyança elemental de música, en l’ensenyança elemental de dansa, així com en jardí musical. Així mateix, a part de les especialitats instrumentals habituals, l’escola ha anat afegint progressivament en la seua oferta educativa aquelles especialitats inexistents en el Conservatori i demandades per l’alumnat, com ara fagot, bandúrria, llaüt, mandolina, contrabaix, dolçaina i tamborí.
Com no, l’objectiu principal de l’Escola és atendre l’amplia demanda musical amb la finalitat de despertar vocacions i aptituds que desemboquen en el desenvolupament personal i musical i, si és procedent, en l’accés a les agrupacions existents en la Filharmònica o de nova creació.
En l’actualitat, l’Escola compta amb més de 25 especialitats i 24 professors per a impartir classe als més de 320 alumnes de mitjana que es troben matriculats en el centre, distribuïts entre tots les modalitats d’ensenyança (música, dansa i iniciació).
La Societat Filharmònica Alteanense pot sentir-se satisfeta de tots els èxits i fruits obtinguts, perquè nombrosos alumnes de l’escola de la Filharmònica estan actualment en importants llocs nacionals i internacionals, i inclús la pràctica totalitat del professorat del Conservatori d’Altea van ser alumnes de l’escola de la Filharmònica.
Un repunt històric sobre les diverses ubicacions que ha tingut l’Escola…
Durant els seus més de cent anys d’existència, la Filharmònica ha utilitzat els més heterogenis llocs del municipi per als dos escomesos principals de l’entitat, l’ensenyança i els assajos de la banda, que en nombroses ocasions han degut estar en llocs separats, i d’entre els que cal destacar el propi domicili del mestre Pérez en el carrer La Mar (1901-1910), l’edificació en la platja d’Altea per a les activitats de música i teatre de la localitat (1910-1922), el nou domicili del mestre Pérez en la Costanera de la Morera (hui denominada “Costera del Mestre” en honor al mestre Pérez) (1922-1934), en el pis alt del forn de Teresa Llinares en el carrer La Séquia (1936-1945), dependències de vell Ajuntament en la Plaça del Convent (1945-1968), segona planta del nou Ajuntament en la Plaça de la Pau (actualment plaça José Mª Planelles) (1968-1987), fins a les actuals instal·lacions en el carrer de la Filharmònica (antigament denominat carrer Enginyer Muñoz), les quals han patit diverses remodelacions, ampliacions i reformes, de les que es destaquen les de 1991 en la que s’inaugura el nou edifici destinat als assajos de les agrupacions, oficines, arxiu i sala de juntes; i les de 2011 en les que s’inaugura el nou edifici destinat a l’aulari de l’Escola de Música i Dansa.