armonica

Harmònica

L'harmònica o harmònica, és un instrument de vent, del grup d'instruments de vent de fusta i metall, amb llengüetes individuals per cada nota musical. Es toca respirant sobre un dels seus forats individuals o sobre múltiples forats alhora ja siga aspirant o espirant.

Tipus d'harmònica

Com sona l'harmònica?

Artistes reconeguts de l'harmònica

Origen

L’harmònica va tindre el seu origen en un antic instrument xinés, el Sheng. Que va ser inventat fa més de cinc mil anys. No obstant això, no és un instrument típic xinés. L’harmònica que coneixem és un instrument creat a Alemanya.

Va ser a Berlín, en 1821, que Friedrich Bushman, als 16 anys va inventar l’Aura, per a estudiar la influència del corrent d’aire en el so.

La seua invenció era essencialment un conjunt de quinze diapasons, totes notes bufades, connectades a una armadura de metall.

Alguns anys després, un productor d’instruments musicals a Bohèmia, anomenat Richter, va millorar el disseny del maldestre Aura.

Va fer una estructura de 20 notes, dins de deu orificis, és a dir, 10 notes bufades i 10 notes aspirades. Ara sí, aquests canvis sumats a l’estructura de l’instrument van ser veritablement la primera harmònica com la coneixem hui.

Desitges aprendre a tocar l’harmònica?

Accedeix a la nostra oferta educativa