Els instruments de percussió són considerats els més antics dels instruments musicals al costat dels de vent o harmònics. L’origen de la bateria es localitza als Estats Units a la fi de el segle XIX i radica en la unió, en 1890, d’uns quants instruments que es tocaven per separat fins al moment: el redoblante, el bombo i els platerets, popularitzats per la música europea però tots d’origen turc.

En el segle XIX, els músics romàntics van començar a utilitzar bateries cada vegada més grans, que van ser utilitzats a principis de el segle XX, en el cakewalk i altres estils estatunidencs precursors de el jazz.

Abans que tots els instruments foren units i mentre la seua unió no era popular, eren tocats per diverses persones (entre 2 i 4), cadascuna de les quals s’encarregava d’algun dels instruments de percussió. Però les pèrdues durant la Primera Guerra Mundial van afectar l’alta burgesia, que solia comptar amb xicotetes orquestres privades, i es van veure obligats a reduir el nombre de músics, i en molts casos aquests, sobretot els percussionistes, van aprendre a tocar diversos instruments alhora.

Amb la invenció del pedal de bombo (primer, de fusta; després, d’acer), en 1910, per part de Wiliam F. Ludwig, es va permetre que quasi tots els instruments de percussió pogueren ser tocats per un sola persona o músic.