El clarinet procedeix d’un instrument molt antic. Hi ha constància que existia en el mig orient (vegeu el Zummarah o el Arghul) i que es fabricaven instruments primitius i pastorals que serien els ancestres del clarinet, fent un tall, per al filtre en un pal de canya o bambú i afegint uns forats més a baix per a canviar les notes. A Europa es va crear un instrument encara molt simple, el chalumeau, que va arribar a ser popular a França en els segles XV i XVI i que constava de 7 forats. Entre finals del segle XVII i començaments del XVIII, el chalumeau va ser modificat perquè una de les claus, fins llavors usada per a afegir notes extres al registre de fonamentals, s’aprofitara com a clau de registre per a produir harmònics a una dotzena (octava+cinquena) per damunt del seu registre fonamental. En aquest moment i d’aquest principi va nàixer el primer clarinet. Aquest desenvolupament se sol atribuir al fabricant d’instruments, l’alemany Johann Christoph Denner. Els originals instruments de Denner tenien poques claus i li faltaven algunes notes entre el registre greu —el chalumeau— i el ‘clarí’, però ell i altres fabricants anaven afegint claus fins a acabar d’emplenar el buit o ‘pas’ entre els dos registres Es va fabricar un instrument per primera vegada amb una extensió cromàtica completa de més de dues octaves i medie l’any 1791, el mateix any en què es va ocupar el primer lloc de professor de clarinet en el Conservatori de París i també en el qual Mozart va escriure el seu celebre concert per a l’instrument.El clarinet clàssic de Mozart típicament tenia huit forats per als dits i cinc claus.