Llaüt
El llaüt és un instrument de corda premuda, l'origen de la qual es remunta a l'Edat mitjana i la introducció de la qual a Europa es va iniciar en la península ibèrica pels musulmans i va influir en els cordòfons que en aquells dies ja existien en la península.
Característiques
El llaüt renaixentista
Durant el renaixement el llaüt va gaudir d’una gran popularitat entre la noblesa europea. No obstant això, a Espanya “el protagonisme del llaüt serà desplaçat en la música cortesana per la vihuela”. Encara que existeix la teoria que el llaüt no es va tocar a Espanya pels prejudicis, en recordar l’instrument musulmà del qual provenia, això no és cert. Es poden trobar nombroses fonts documentals com ara inventaris de càrrega en els vaixells que viatjaven a les Amèriques, de difunts, etc, on es numeren molts llaüts, que en l’època eren coneguts com “vihuelas de flandes”.
Com sona el llaüt?
Artistes reconeguts del llaüt
Hopkinson Smith
John Dowland
Evangelina Mascardi
Daniil Trifonov
Origen
El propi nom ve de l’àrab «al`ūd», fent referència a la fusta amb què es fabricava. L’instrument ja està documentat a l’Aràbia del segle VII, quan constava de quatre cordes i s’usava com a acompanyament de veu.
El llaüt es va fer molt popular a Europa a partir de la baixa Edat mitjana i, fins al segle XVIII, podria considerar-se que va ser l’instrument rei, amb una popularitat major fins i tot de la que gaudeix hui la guitarra espanyola. Àmpliament conegudes són les obres de John Dowland durant el Renaixement o de Silvius Leopold Weiss, Robert de Visée o el mateix J. S. Bach durant el Barroc.
Desitges aprendre a tocar el llaüt?
Accedeix a la nostra oferta educativa