
Viola
La viola és un instrument musical de corda fregada, similar quant a materials i construcció al violí però de major grandària i so més greu. La seua tessitura se situa entre els greus i mitjans del violí i els aguts del violoncel.
La viola és considerada com el contralt o el tenor dramàtic de la família de les cordes.
La grandària típica del cos d’una viola varia des de 15 «fins a 18» de longitud, mentre que els cossos del violí tenen una mitjana de 14 «per a un instrument de grandària completa. La viola també és més ampla que el violí. En realitat, existeixen nou grandàries diferents per a violins en comparació amb les violes, que vénen en 4 grandàries principals.
Una altra de les diferències entre violí i viola és la clau en la qual es toca. La viola és un instrument contralt de rang mitjà, i és l’únic instrument de corda que usa la clau de Do per a la notació. La línia del mitjà del símbol de la clau és la nota C, i és per això que diem la clau de C o clau Alt. El violí es toca en clau de sol, i és l’instrument de cordes de major rang en la família. Els violins són coneguts per ser la veu «soprano» de qualsevol orquestra o conjunt.
Tant la viola com el violí són instruments de corda i principalment usen només 4 cordes per a tocar. Les cordes de violí són G, D, A i E, sent E la més alta i G la més baixa. Les cordes de violí estan afinades un quart per davall de l’altra. Les entenimentades delas Viola són C, G, D i A, sent A la més alta i C la més baixa. La Viola està afinada una cinquena part més baixa que el violí, i les cordes estan afinades una quarta per davall de l’altra. Aquesta és una altra de les importants diferències entre violí i viola.
Origen
L’aparició de la viola com a hereua directa de la viella de corda (la viella era com un violí les cordes del qual es posaven en vibració per mitjà d’un teclat; l’arc és reemplaçat per una corda polida i fregada amb colofònia) suposa un avanç important en la història dels instruments d’arc.
Nascuda en el segle XIV, el seu cultiu comença ja a prendre valor artístic a partir del segle XV. En 1543, Silvestro Ganassi dal Fontego va publicar el primer mètode, sota el nom de regola rubertina.
Les violes construïdes en el segle XVIII tenien unes dimensions de 38 cm per a combinar el seu ús amb el violí. En aquesta època apareix la scordatura que es basava a afinar la viola més alt del normal. A la fi d’aquest segle, es van començar a construir violes grans encara que eren molt escasses. Aquestes tenien una grandària de 45 a 47 cm però eren encara de molt baixa qualitat.
Actualment, per a designar les grandàries de les violes s’utilitzen les polzades (1 polzada = 2,54 cm). Hi ha violes des de 11″ (27,9 cm) fins a 16,5″ (41,9 cm). Depenent de l’edat i altura de la persona executant es tria una grandària o un altre.

Desitges aprendre a tocar la viola?
Accedeix a la nostra oferta educativa